ASSUMPTA: Mirau, estic un poc preocupada perquè des que vam obrir la carabassa veig que hi ha moltes mosques i comença a fer un poc de pudor... Què trobau que està passant?
AILANI: Que està podrida!
AITANA: Està podrida
ULRIKA: S'està podrint...
MARC: Lo que vam treure de dins... mos ho vam menjar...
ULRIKA: És que de tants de dies i dies a sa classe se va podrir.
GUILLEM: Ses mosques s'ho volen menjar...
JHAÍRO: Ses mosques s'ho volen menjar.
ASSUMPTA: I si la carabassa s'està podrint, què us sembla que en podem fer d'ella?
BIEL G. Ja la podem tirar a sa basura.
BIEL C. No! La podem donar als animals per menjar.
ALGÚ: Nooo! Ses mosques se la mengen.
ASSUMPTA: Escoltau: em sembla que en Biel C. ha tingut una bona idea. La podríem donar als porcs o a les gallines perquè s'ho mengin? Què mengen aquests animals?
ULRIKA: Pells.
AILANI: Pells de carabassa.
MARC: Noltros en menjam.
BOSCO: Jo no.
BIEL C. Els cavalls mengen palla.
JHAÍRO: Nooo! Els patos mengen pa.
ULRIKA: No! Els patos mengen peixos...
ASSUMPTA: Bé. Haurem de saber si hi ha qualque animal que li agradi sa carabassa per poder donar-n'hi...
Heu dit que sa carabassa s'estava podrint. Què passa quan es podreix alguna cosa? Ho sabeu?
ULRIKA: Sí, que se fica negre.
MARC: Molt bé, Ulrika! Ho has endevinat! Ses carabasses quan es podreixen tornen negres de dins! Mirau!
Tothom s'atraca i ho observen de prop.
LA MAJORIA: Ecs! Ecs!
GUILLEM: S'ho mengen ses mosques!
ULRIKA: Ho olores?
AILANI: Fa molta pesta.
ALGUNS: Fa pudor...
BOSCO: Mira! Té sang!
LLUC: No. Ses carabasses no tenen sang.
ASSUMPTA: Sabeu si hi ha més coses que es puguin podrir com ses carabasses?
BIEL C. Les pastanagues.
BOSCO: Ses pomes.
LLUC: Totes ses fruites.
MARC: Es tomàtics. A sa tanca meva tots es tomàtics estan podrits. Sa pudor no hi és perquè no ho ensumam.
ASSUMPTA: Si traiem el que hi ha de dins de la carabassa perquè s'ho mengin els animals, podríem aprofitar la resta per fer un fanal. Què us sembla?
BIEL C: De Halloween!!
ASSUMPTA: Podríem fer uns foradets perquè semblessin els ulls, i un nas, i una boca... I què més ?
ULRIKA: Hi hem de posar una llum.
ASSUMPTA: Una llum? Com aquesta d'aquí dalt?
BIEL G. No! Un misto.
ASSUMPTA: Un misto? Trobau que amb un misto ens aniria bé?
BIEL G: Sí. Si li clavam el misto...
ULRIKA: Un misto no fa llum, fa calor.
BIEL G: Fa calentet.
ASSUMPTA: Voleu que ho provem?
TOTS: Síïï!
A l'aula tenim una caixa de llumins per si hem de celebrar algun aniversari. En Marc em dóna instruccions de com he d'encendre'l. L'encenem i el clavam dins la carabassa. En un tres i no res el llumí s'ha consumit.
ULRIKA: Hauríem de ficar una llum ( Insisteix)
MARC: No, hem d'apagar es llum i tancar ses finestres i així no s'apagarà.
ASSUMPTA: Ho provam?
TOTS: Sí!
Fem la prova amb un altre llumí, el llum apagat, les persianes tancades, les cortines abaixades... El resultat és el mateix.
BIEL C: És que els mistos són molt petitons!
ULRIKA: Si agafam un pal de pinxo..., que és més gros...
BOSCO: Sa meua mamà té una espelma molt grossa que no s'apaga mai.
ASSUMPTA: Una espelma? Voleu que ho provem amb una espelma?
TOTS: Sí!
BOSCO: A que he tingut una bona idea!?
I és així com, conversant, observant, fent hipòtesis, comprovant, adonant-nos-en del que no funciona, proposant alternatives..., els fillets i les filletes van construint les capacitats que ens condueixen al pensament científic, entre molts altres aprenentatges.
