Quina passada veure com xalan!! Crec que sa millor manera d'aprendre es fent ses coses, i esteim molt contents de veure com aprofiteu, ja que son un nombre reduit de fillets, per fer totes aquestes activitats amb les que els nostres fills aprenen a la vegada que s'ho passen beníssm!! Només cal veurels. MOLTES GRACIES!
És ben cert que el nombre d'alumnes a l'aula és un factor important per a la qualitat de les experiències que hi vivim. Ens hem de sentir molt afortunats de pertànyer a l'escola des Migjorn.(Jo m'hi sent realment) Hi ha teories que diuen que res no és casual en aquesta vida; potser no és casualitat que ens haguem trobat aquí per compartir totes aquestes vivències junts. Quina sort!
Hola. Gràcies per tenir sa possibilitat de poder accedir a n'aquest blog, on hi ha experiències d'aquest grup de fillets i filletes que tants bons records hem duen al cap. Es un gust veure'ls tant grossos i tant guapos! Pens que tots junts feis una gran feina. Enhorabona per treure-li tant bon profit. Una abraçada! Assumpte, no et sapi greu que t'ho digui i que ho publiqui a ne's quatre vents, però pens que ets un gran referent per a molts dins d'aquest àmbit, que és s'educació. De tu se'n pot ben aprendre. Ja es veu ja que hi poses molt d'amor!
Tots aprenenm de tots i el millor és que aprenem cada dia. Consider que una bona manera d'arrelar els nostres aprenentatges és poder compartir-ho amb la resta de gent; però no només explicar el que sabem, sinó també poder parlar amb els altres dels dubtes que tenim, de les nostres incerteses... Una trobada amb gent que té els mateixos interessos que tu t'ajuda força a seguir endavant. Gràcies per formar part d'aquest grup de gent. És cert que els fillets i filletes des Migjorn han tornat molt grossos; i el "pes de la motxilla" que porten ve de molt enrere: del primers mesos de vida, de l'amor de les seves famílies, de les seves primeres mestres, de les relacions que han anat establint al llarg del temps. I els queda tant per experimentar encara...!
Segur que us quedaran boníssims !!! Estan tant ben amassats que la massa no doblarà el seu volum..... el triplicarà :-)) Ja ens passareu la recepta.
ResponEliminaQuina passada veure com xalan!!
ResponEliminaCrec que sa millor manera d'aprendre es fent ses coses, i esteim molt contents de veure com aprofiteu, ja que son un nombre reduit de fillets, per fer totes aquestes activitats amb les que els nostres fills aprenen a la vegada que s'ho passen beníssm!! Només cal veurels. MOLTES GRACIES!
És ben cert que el nombre d'alumnes a l'aula és un factor important per a la qualitat de les experiències que hi vivim. Ens hem de sentir molt afortunats de pertànyer a l'escola des Migjorn.(Jo m'hi sent realment) Hi ha teories que diuen que res no és casual en aquesta vida; potser no és casualitat que ens haguem trobat aquí per compartir totes aquestes vivències junts. Quina sort!
ResponEliminaHola. Gràcies per tenir sa possibilitat de poder accedir a n'aquest blog, on hi ha experiències d'aquest grup de fillets i filletes que tants bons records hem duen al cap. Es un gust veure'ls tant grossos i tant guapos! Pens que tots junts feis una gran feina. Enhorabona per treure-li tant bon profit. Una abraçada!
ResponEliminaAssumpte, no et sapi greu que t'ho digui i que ho publiqui a ne's quatre vents, però pens que ets un gran referent per a molts dins d'aquest àmbit, que és s'educació. De tu se'n pot ben aprendre. Ja es veu ja que hi poses molt d'amor!
Tots aprenenm de tots i el millor és que aprenem cada dia. Consider que una bona manera d'arrelar els nostres aprenentatges és poder compartir-ho amb la resta de gent; però no només explicar el que sabem, sinó també poder parlar amb els altres dels dubtes que tenim, de les nostres incerteses... Una trobada amb gent que té els mateixos interessos que tu t'ajuda força a seguir endavant. Gràcies per formar part d'aquest grup de gent.
ResponEliminaÉs cert que els fillets i filletes des Migjorn han tornat molt grossos; i el "pes de la motxilla" que porten ve de molt enrere: del primers mesos de vida, de l'amor de les seves famílies, de les seves primeres mestres, de les relacions que han anat establint al llarg del temps. I els queda tant per experimentar encara...!