Aquest matí encara hi havia aquell objecte amagat sota la tela negra. Repescam la conversa que vam deixar a mitges ahir:
ASSUMPTA: Hi heu estat pensant en què podia ser açò? Ho heu explicat a les vostres famílies?
AILANI: Jo crec que pot ser una tortuga.
ULRIKA: Un escarabat.
AILANI: A veure si és una tonteria...?
BIEL C.: Un tronc molt gros.
BOSCO: Un tros d’arbre romput.
AILANI: Jo crec que és una pilota.
ULRIKA: I si és una pilota de futbol gegant?
ASSUMPTA: Voleu que ho mirem? Na Roser m’ha dit que sí que ho podíem destapar...
MARC: (M’ajuda a tocar-ho i a destapar-ho) Deu ser una carabassa que està podrida?
ASSUMPTA: Una carabassa que està podrida?
MARC: Jo he tocat un carabassa que està per aquí a baix...
LLUC: ( Que havia estat totalment en silenci durant la conversa d’ahir i molt a l’expectativa avui matí) Jo ja ho sabia!!
En descobrir per fi que es tracta d’una carabassa enorme tots esteim molt contens i la tocam i la investigam.
ASSUMPTA: Sabeu què hi ha dins de les carabasses?
BOSCO: Pepitas!
BIEL C: No! Pepitas no! Jo crec que hi deu haver pepinillos a dins. A jo m’encanten els pepinillos.
ASSUMPTA: Com ho podríem saber?
AITANA: Amb un ganivet ho podrem veure.
MARC: Ses pepinillas només estan dins els melons i són els pinyols.
ULRIKA: Jo trob que sí que hi ha pepinillas.
MARC: No! Aquí dins només hi ha carabassa. Mira, Assumpta, és del color del lleó. Què podem escoltar la cançó d’en Leo Lioni?
(En Marc ha anat relacionant un munt de coneixements i mesclant-los sense voler. Del color de la carabassa al colors dels lleons de plàstic que tenim per jugar. I de la paraula lleó al nom propi de Leo Lioni, que no és cap cantant sinó l’autor dels llibres “El petit groc i el petit blau” i “Frederick” que tant ens agraden)
Intentam aixecar-la, però no podem. Pesa moltíssim!
BIEL G: Deu pesar 1000 kilos
BIEL C: Deu pesar així (i mostra les dues mans obertes, per ell la màxima expressió de quantitat)
MARC: A lo millor la podríem aixecar entre tots.
Ho intentam, però no podem. I anam a cercar una bàscula molt grossa per seguir aprofundint en la investigació.

Sorpresa!

Un misteri amagat...

Avui matí m’he trobat a la farmaciola de l’escola una cosa molt grossa i misteriosa. Està tapada en una tela negra i sembla que no la podem destapar, perquè no sabem de qui és ni què hi fa allà. Es conco d’en Jhaíro m’ajuda a transportar-la a la classe. És molt feixuga! Encetam una conversa per veure si esbrinam res.

ULRIKA: A veure si et renyen, Assumpta, per tocar-ho sense permís…

MARC: Se podrà tocar?

ASSUMPTA: Què us sembla que pot ser açò tan gros i tan feixuc?

AILANI: Pot ser que serà un “muñeco”.

ULRIKA: Què es molt pesat?

JHAÍRO: Jo li donaré un punyada

BOSCO: Eh!! Així no se tracten ses sorpreses!

MARC: Què hi ha de dins?

ASSUMPTA: Ja us he dit que jo no ho sé. Què trobau que podria ser?

SARA: “Es un hombre”

ULRIKA: Jo tenc por...

AILANI: Jo també tenc por.

BIEL G: Tenc por...

ASSUMPTA: Podria ser un home? No s’ha mogut per res...

ALGÚ: Sí. Té un llombrígol.

ULRIKA: Què és una bolla d’arena...? O una pilota fluixa?

MARC: (La toca) Sí! Aquí hi ha un clot!

JHAÍRO: És una carabassa.

BOSCO: Un tros de pedra.

GUILLEM: Una bolla del món.

MARC: Una tómbola.

JHAÍRO: Un cranc.

Els explic que si ho tocam un poc potser tindrem més informació. Quina textura té? Fa renou? Podem olorar-ho...

GUILLEM: És un tambor. O un lleó!

JHAÍRO: És un dinosaurio...o un hipopótamo..

MARC: Trob que fa olor d’arena.

Na Sara s’hi torna a atracar. Vol tocar-la de nou per comprovar les seves sospites. Ella trobava que hi havia un home amagat.

SARA: Es como una mano. Ai! Me ha mordido!

L’ambient es comença a caldejar i tot és tan emocionant que ja es pensen que algú o alguna cosa els ha mossegat. Els explic que demanaré a na Roser si demà podem destapar-ho per veure què és el que realment hi ha a sota la tela. Ja és hora d’anar a casa i partim amb la intriga i la il·lusió de voler resoldre aviat el misteri. Alguns no han dit ni paraula; s’han limitat a observar i a fer les seves hipòtesis mentalment. D’altres han imaginat fins tan lluny que tenen un embull al cap. Haurem de ser pacients i esperar a demà.

Recepta de FIGAT (cedida amablement per la família de n'Ailani)

FIGAT AMB SUCRE INTEGRAL

INGREDIENTS:

• 1kg. de figues
  
• 225g. de sucre integral
• Ralladura de 1/2 llimona
• Espècies: canyella, fonoll...(opcional)
  

ELABORACIÓ:

• Posau les figues al foc amb els altres ingredients i remenau de tant en tant perquè no s'aferri.
• Deixau coure fins que el suc hagi reduït.
• Més tard, passeu-ho pel passa-puré.
• Per acabar, emplenau uns pots de vidre i els posau al "bany Maria", comprovant que estiguin ben tapats (uns 20 minuts en aigua bullint).
  

Hem anat a collir figues.

Enguany tenim una companya nova: na Sara. Tot just en començar el curs ja hem celebrat el seu quart aniversari. Per molts anys Sara!

Ja ho tenim tot a punt per a començar a la classe de quatre anys. Ens veiem dilluns, dia 13 de setembre a les 8.30h. Quina il·lusió!