Aquest matí encara hi havia aquell objecte amagat sota la tela negra. Repescam la conversa que vam deixar a mitges ahir:
ASSUMPTA: Hi heu estat pensant en què podia ser açò? Ho heu explicat a les vostres famílies?
AILANI: Jo crec que pot ser una tortuga.
ULRIKA: Un escarabat.
AILANI: A veure si és una tonteria...?
BIEL C.: Un tronc molt gros.
BOSCO: Un tros d’arbre romput.
AILANI: Jo crec que és una pilota.
ULRIKA: I si és una pilota de futbol gegant?
ASSUMPTA: Voleu que ho mirem? Na Roser m’ha dit que sí que ho podíem destapar...
MARC: (M’ajuda a tocar-ho i a destapar-ho) Deu ser una carabassa que està podrida?
ASSUMPTA: Una carabassa que està podrida?
MARC: Jo he tocat un carabassa que està per aquí a baix...
LLUC: ( Que havia estat totalment en silenci durant la conversa d’ahir i molt a l’expectativa avui matí) Jo ja ho sabia!!
En descobrir per fi que es tracta d’una carabassa enorme tots esteim molt contens i la tocam i la investigam.
ASSUMPTA: Sabeu què hi ha dins de les carabasses?
BOSCO: Pepitas!
BIEL C: No! Pepitas no! Jo crec que hi deu haver pepinillos a dins. A jo m’encanten els pepinillos.
ASSUMPTA: Com ho podríem saber?
AITANA: Amb un ganivet ho podrem veure.
MARC: Ses pepinillas només estan dins els melons i són els pinyols.
ULRIKA: Jo trob que sí que hi ha pepinillas.
MARC: No! Aquí dins només hi ha carabassa. Mira, Assumpta, és del color del lleó. Què podem escoltar la cançó d’en Leo Lioni?
(En Marc ha anat relacionant un munt de coneixements i mesclant-los sense voler. Del color de la carabassa al colors dels lleons de plàstic que tenim per jugar. I de la paraula lleó al nom propi de Leo Lioni, que no és cap cantant sinó l’autor dels llibres “El petit groc i el petit blau” i “Frederick” que tant ens agraden)
Intentam aixecar-la, però no podem. Pesa moltíssim!
BIEL G: Deu pesar 1000 kilos
BIEL C: Deu pesar així (i mostra les dues mans obertes, per ell la màxima expressió de quantitat)
MARC: A lo millor la podríem aixecar entre tots.
Ho intentam, però no podem. I anam a cercar una bàscula molt grossa per seguir aprofundint en la investigació.
...i amb quina il·lusió ens esperava avui en Marc quan l'hem anat a cercar d'escola per mostrar a sa mami i sa germana sa carabassa oberta!!! Ara ja hi ha una altra cosa que li encanta....ses pipes de carabassa!!!
ResponEliminaAh! Les pipes de carabassas, què bones! Les que hem extret de la nostra carabassa ara les estem assecant per, més endavant, torrar-les. De tota manera, no sé si tindrem gaire èxit perquè la majoria d'elles estaven buides i no n'hi havia cap excés. (Sorprèn que dins d'una carabassa tan grossa hi trobis tan poca cosa...)
ResponElimina