Què en podem fer d'una carabassa podrida...

ASSUMPTA: Mirau, estic un poc preocupada perquè des que vam obrir la carabassa veig que hi ha moltes mosques i comença a fer un poc de pudor... Què trobau que està passant?

AILANI: Que està podrida!

AITANA: Està podrida

ULRIKA: S'està podrint...

MARC: Lo que vam treure de dins... mos ho vam menjar...

ULRIKA: És que de tants de dies i dies a sa classe se va podrir.

GUILLEM: Ses mosques s'ho volen menjar...

JHAÍRO: Ses mosques s'ho volen menjar.

ASSUMPTA: I si la carabassa s'està podrint, què us sembla que en podem fer d'ella?

BIEL G. Ja la podem tirar a sa basura.

BIEL C. No! La podem donar als animals per menjar.

ALGÚ: Nooo! Ses mosques se la mengen.

ASSUMPTA: Escoltau: em sembla que en Biel C. ha tingut una bona idea. La podríem donar als porcs o a les gallines perquè s'ho mengin? Què mengen aquests animals?

ULRIKA: Pells.

AILANI: Pells de carabassa.

MARC: Noltros en menjam.

BOSCO: Jo no.

BIEL C. Els cavalls mengen palla.

JHAÍRO: Nooo! Els patos mengen pa.

ULRIKA: No! Els patos mengen peixos...

ASSUMPTA: Bé. Haurem de saber si hi ha qualque animal que li agradi sa carabassa per poder donar-n'hi...

Heu dit que sa carabassa s'estava podrint. Què passa quan es podreix alguna cosa? Ho sabeu?

ULRIKA: Sí, que se fica negre.

MARC: Molt bé, Ulrika! Ho has endevinat! Ses carabasses quan es podreixen tornen negres de dins! Mirau!

Tothom s'atraca i ho observen de prop.

LA MAJORIA: Ecs! Ecs!

GUILLEM: S'ho mengen ses mosques!

ULRIKA: Ho olores?

AILANI: Fa molta pesta.

ALGUNS: Fa pudor...

BOSCO: Mira! Té sang!

LLUC: No. Ses carabasses no tenen sang.

ASSUMPTA: Sabeu si hi ha més coses que es puguin podrir com ses carabasses?

BIEL C. Les pastanagues.

BOSCO: Ses pomes.

LLUC: Totes ses fruites.

MARC: Es tomàtics. A sa tanca meva tots es tomàtics estan podrits. Sa pudor no hi és perquè no ho ensumam.

ASSUMPTA: Si traiem el que hi ha de dins de la carabassa perquè s'ho mengin els animals, podríem aprofitar la resta per fer un fanal. Què us sembla?

BIEL C: De Halloween!!

ASSUMPTA: Podríem fer uns foradets perquè semblessin els ulls, i un nas, i una boca... I què més ?

ULRIKA: Hi hem de posar una llum.

ASSUMPTA: Una llum? Com aquesta d'aquí dalt?

BIEL G. No! Un misto.

ASSUMPTA: Un misto? Trobau que amb un misto ens aniria bé?

BIEL G: Sí. Si li clavam el misto...

ULRIKA: Un misto no fa llum, fa calor.

BIEL G: Fa calentet.

ASSUMPTA: Voleu que ho provem?

TOTS: Síïï!

A l'aula tenim una caixa de llumins per si hem de celebrar algun aniversari. En Marc em dóna instruccions de com he d'encendre'l. L'encenem i el clavam dins la carabassa. En un tres i no res el llumí s'ha consumit.

ULRIKA: Hauríem de ficar una llum ( Insisteix)

MARC: No, hem d'apagar es llum i tancar ses finestres i així no s'apagarà.

ASSUMPTA: Ho provam?

TOTS: Sí!

Fem la prova amb un altre llumí, el llum apagat, les persianes tancades, les cortines abaixades... El resultat és el mateix.

BIEL C: És que els mistos són molt petitons!

ULRIKA: Si agafam un pal de pinxo..., que és més gros...

BOSCO: Sa meua mamà té una espelma molt grossa que no s'apaga mai.

ASSUMPTA: Una espelma? Voleu que ho provem amb una espelma?

TOTS: Sí!

BOSCO: A que he tingut una bona idea!?

I és així com, conversant, observant, fent hipòtesis, comprovant, adonant-nos-en del que no funciona, proposant alternatives..., els fillets i les filletes van construint les capacitats que ens condueixen al pensament científic, entre molts altres aprenentatges.