Aquest dimarts hem pogut descobrir, per fi, què hi ha dins d'una carabassa. L'expectació era màxima perquè feia dies que estàvem intrigats i cal dir que comprovar-ho no ha estat fàcil. Hem hagut d'emprar un ganivet molt gros per obrir-la per dalt i anar ben alerta de mantenir-nos allunyats de l'estri en qüestió. Un cop oberta, la carabassa es mostrava sorprenentment buida. Hi ha un gran buit a dins, però tot recobrint les parets interiors hem descobert les llavors o "pipes de carabassa" (que no "pepinillos" com algú havia insinuat) i uns filaments llefiscosos.
L'experiència d'olorar-ho, de tocar-ho, de ficar-hi les mans i els braços a dins no ha entusiasmat tothom , però sí a la majoria. I a poc a poc, hem anat buidant-la i xalant de l'experiència. Què en farem de les llavors? De moment les hem posades al sol per assecar-les i veurem més endavant si seran bones per menjar.
L'experiència d'olorar-ho, de tocar-ho, de ficar-hi les mans i els braços a dins no ha entusiasmat tothom , però sí a la majoria. I a poc a poc, hem anat buidant-la i xalant de l'experiència. Què en farem de les llavors? De moment les hem posades al sol per assecar-les i veurem més endavant si seran bones per menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada