Veig que aquesta acampada ha estat una experiència inoblidable pels fiets. Van tornar esgotats, però contentíssims i amb moltes ganes de tornar a repetir. N'Ulrika diu que té moltes ganes de tornar-hi i que li agradaria fer uns quants dies més. Això vol dir que se li va fer curt !!!!!!
És una experiència molt enriquidora, tant pels fillets i filletes com per les mestres. I justament la nit és el moment més crucial de tota l'acampada. Intentam que hi hagi calma i serenor perquè ningú no s'enyori de la família; la llanterna i l'osset de peluix els ajuden a senir-se més segurs i la companyia de les mestres els encoratja a ser valents. El més polit de tot -pens jo- són les cares dels infants quan es desperten: se'ls veu diferents, com si alguna mena d'orgull s'hagués filtrat entre les arrugues del pijama. És com si, en silenci, es diguessin a sí mateixos: Prova superada! Ho he aconseguit! I llavors, en arribar a casa, es senten capaços de prova-ho un altre cop, encara que sigui d'aquí a un any.
Quina experiència tan polida. Com els hi va ajudar a créixer i tornar mes responsables i autònoms. Arribaren molt i molt cruixits però quan agafaren forces una altra vegada contaren coses molt interessants de com van viure aquesta nova experiència.... i tots volen tornar!!! Que polit llegir el punt de vista teu Assumpta. Moltes gràcies una vegada mes per la teva participació i ajuda en el desenvolupament dels nostres fills com persones. Ets una persona amb vocaciò per sa feina que fas i es nota molt. Ells i nosaltres tenim molta sort de contar amb la teva presencia i orientació a les seves vides en aquests anys tan crucials pel seu futur.
Sonia tens tota sa raó, per jo va ser molt mes fácil de dur ,per sa confiança que me dona na Assumpta ,en un principi ho vaig pasar fatal sa gent me deia pero si estaran molt be, i jo contestaba ..ho sé si no no li enviaría, i veient ses fotos veim lo feliços que van ser...ell no va pasar cap pena. Tant n´Orlando com jo pensam que va venir diferent, més adult..... sé que ha estat una bona esperiencia per ells es una etapa molt important per es seu futur.
Veig que aquesta acampada ha estat una experiència inoblidable pels fiets. Van tornar esgotats, però contentíssims i amb moltes ganes de tornar a repetir. N'Ulrika diu que té moltes ganes de tornar-hi i que li agradaria fer uns quants dies més. Això vol dir que se li va fer curt !!!!!!
ResponEliminaQue molt que vau xalar !!! A la vista està amb aquestes fotos i amb totes les coses que ens ha explicat n'Emma. De dalt de tot !!!
ResponEliminasi que van xalar molt..n'aitana ja esta apunt per sa proxima....
ResponEliminagracies a les mestres per renunciar a dormir un vespre...ja,ja..
És una experiència molt enriquidora, tant pels fillets i filletes com per les mestres. I justament la nit és el moment més crucial de tota l'acampada. Intentam que hi hagi calma i serenor perquè ningú no s'enyori de la família; la llanterna i l'osset de peluix els ajuden a senir-se més segurs i la companyia de les mestres els encoratja a ser valents. El més polit de tot -pens jo- són les cares dels infants quan es desperten: se'ls veu diferents, com si alguna mena d'orgull s'hagués filtrat entre les arrugues del pijama. És com si, en silenci, es diguessin a sí mateixos: Prova superada! Ho he aconseguit! I llavors, en arribar a casa, es senten capaços de prova-ho un altre cop, encara que sigui d'aquí a un any.
ResponEliminaQuina experiència tan polida. Com els hi va ajudar a créixer i tornar mes responsables i autònoms. Arribaren molt i molt cruixits però quan agafaren forces una altra vegada contaren coses molt interessants de com van viure aquesta nova experiència.... i tots volen tornar!!!
ResponEliminaQue polit llegir el punt de vista teu Assumpta. Moltes gràcies una vegada mes per la teva participació i ajuda en el desenvolupament dels nostres fills com persones. Ets una persona amb vocaciò per sa feina que fas i es nota molt. Ells i nosaltres tenim molta sort de contar amb la teva presencia i orientació a les seves vides en aquests anys tan crucials pel seu futur.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSonia tens tota sa raó, per jo va ser molt mes fácil de dur ,per sa confiança que me dona na Assumpta ,en un principi ho vaig pasar fatal sa gent me deia pero si estaran molt be, i jo contestaba ..ho sé si no no li enviaría, i veient ses fotos veim lo feliços que van ser...ell no va pasar cap pena. Tant n´Orlando com jo pensam que va venir diferent, més adult..... sé que ha estat una bona esperiencia per ells es una etapa molt important per es seu futur.
ResponElimina