dijous, 31 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
Passeig pes Mestall
Com que la sala de psicomotricitat està ocupada per un gran escenari que hem muntat per la representació del divendres, avui amb na Pili hem anat a fer un passeig fins as Mestall.
Pel camí ens hem entretingut collint flors, observant els animals dels voltants (bens, un poni, ànecs, un formiguer, un poriol, alguna papallona i altres insectes) i gaudint de la primavera tan esperada.
A la tanca "des paner", allà on vàrem anar a collir figues, hem començat a veure els primers brots a les figueres, i fins i tot, algun fruit primerenc.
Tots els fillets i filletes s'han mostrat contents i observadors. Ningú no s'ha cansat. (Es nota que tornen grossos.)
dijous, 24 de març del 2011
Exercitant la llengua i els llavis. Pràxies logopèdiques.
Na Marta, la nostra especialista en audició i llenguatge, m'ha proposat que pengés aquest vídeo al blog. És un exercici que utilitzen al taller de llenguatge els dimecres en petit grup i que els agrada molt. Si voleu, podeu practicar a casa.
diumenge, 20 de març del 2011
Visita a la fàbrica d'avarques MIBO
Ja feia dies que la família de'n Bosco ens havia convidat a visitar la fàbrica d'avarques que tenen al polígon industrial des Migjorn. A vegades el temps ens fa males passades i aquesta sortida es va haver de posposar un parell de setmanes. El fet és que aquest divendres passat ens ha anat molt bé anar-hi, sobretot perquè teníem la col·laboració del pare de n'Ailani, la mare d'Aitana i la mare de na Sara que ens podien acompanyar i, la veritat, ha estat un gust i una tranquil·litat poder comptar amb la seva ajuda.
Han vingut de visita també els alumnes de la classe de tres anys, na Cristina i na Raquel. I allà, a MIBO, ens esperava somrient en Bosco (pare) amb ganes d'ensenyar-nos com es fan les avarques que portam als peus a l'estiu.
S'ha de dir que tothom s'ha portat molt bé. Hem entrat encuriosits, en fila índia, sense tocar res, observadors i atents. Ens han cridat l'atenció les màquines, els retalls de pell, les persones que hi treballen ( es padrí d'en Lluc, per exemple), el renou que hem sentit allà dins...
I ens ha agradat molt el regal que ens han fet: un clauer amb una avarca petitona.
Moltíssimes gràcies Bosco, Pepelu, Haya i Mari per acompanyar-nos-hi.
Han vingut de visita també els alumnes de la classe de tres anys, na Cristina i na Raquel. I allà, a MIBO, ens esperava somrient en Bosco (pare) amb ganes d'ensenyar-nos com es fan les avarques que portam als peus a l'estiu.
S'ha de dir que tothom s'ha portat molt bé. Hem entrat encuriosits, en fila índia, sense tocar res, observadors i atents. Ens han cridat l'atenció les màquines, els retalls de pell, les persones que hi treballen ( es padrí d'en Lluc, per exemple), el renou que hem sentit allà dins...
I ens ha agradat molt el regal que ens han fet: un clauer amb una avarca petitona.
Moltíssimes gràcies Bosco, Pepelu, Haya i Mari per acompanyar-nos-hi.
dimecres, 16 de març del 2011
dissabte, 12 de març del 2011
La jaia Corema. Rondalla popular mallorquina.
Una dona vella, arrugada i remuga, no podia sofrir nins i nines i sempre els arruixava amb la seva granera. L'anomenaven jaia, jaia Corema.
Un màgic, anomenat Xiuxiu, vermell com un caliu, cansat d'advertir-la, la va embruixar fent-li sortir cinc cames més de les que tenia però fent-li saber que si es feia amiga dels nins i de les nines del poble, ell desfaria l'embruix i tornaria a tenir les seves dues cames llargues i primes de sempre.
La vella jaia hi va venir a bé i el màgic Xiuxiu, vermell com un caliu, va consentir desembruixar-la; i així, si havia fet bonda i havia tengut amagada la seva granera espantadora, el màgic feia que perdés una de les cinc cames.
Quan ja només li quedaren les seves dues cames ben aviat va estrènyer a córrer, encalçant nins i nines amb la seva granera.
El màgic Xiuxiu, que ho va veure, va fer que, com a escarment per mentidera, perdés també les seves dues cames.
Així la cosa, la jaia no va poder encalçar mai més ningú.
Un màgic, anomenat Xiuxiu, vermell com un caliu, cansat d'advertir-la, la va embruixar fent-li sortir cinc cames més de les que tenia però fent-li saber que si es feia amiga dels nins i de les nines del poble, ell desfaria l'embruix i tornaria a tenir les seves dues cames llargues i primes de sempre.
La vella jaia hi va venir a bé i el màgic Xiuxiu, vermell com un caliu, va consentir desembruixar-la; i així, si havia fet bonda i havia tengut amagada la seva granera espantadora, el màgic feia que perdés una de les cinc cames.
Quan ja només li quedaren les seves dues cames ben aviat va estrènyer a córrer, encalçant nins i nines amb la seva granera.
El màgic Xiuxiu, que ho va veure, va fer que, com a escarment per mentidera, perdés també les seves dues cames.
Així la cosa, la jaia no va poder encalçar mai més ningú.
divendres, 11 de març del 2011
dimecres, 9 de març del 2011
divendres, 4 de març del 2011
Doble percepció. Un fillet-animal o un animal fillet?
Per esbrinar què hi ha al darrere d'aquest joc de doble percepció heu de fer un esforç i posar els ulls un poc estirats. Proveu-ho, els vostres fills us ajudaran.
Moltes vegades m'he demanat per què ens agrada provar de ser un altre. Amb el Carnaval quasi tot és permès i sembla que no tenim inconvenient en acceptar que un home es disfressi de dona, que un fillet sigui en superman, que una filleta vulgui ésser l'eterna princesa, o que una dona deixi de ser mare per unes hores i passi a ser un pirata o una bruixa o un cuiner.... Per què ens emociona tant el fet de transgredir o esbojarrar-nos una mica? Per què a alguns ens fa vergonya mostrar-nos com el que ens agradaria ser? Potser és per què estem massa fermats per les convencions i tot en la vida s'ha de regir a unes normes socials?
Per sort, els nostres fillets i filletes no tenen tantes dificultats per mostrar-se tal com són o tal com es senten. I a més tenen l'avantatge que, la majoria d'ells, ho gaudeixen amb plenitud.
Aquests dies a l'escola no hem fet gran cosa de CARNAVAL; només hem convidat en CANUTO com cada any i hem seguit les seves consignes. També hem muntat un racó de disfresses i na Cristina ens ha explicat un conte de carnaval. Res més. Tot i així, hem vist brillar els ulls dels nostres alumnes d'una manera especial. L'emoció era ben viva; fins i tot alguns han anat tan de pressa en canviar-se i descanviar-se, anar amunt i avall, d'una aula a l'altra, que no hem tingut temps de fotografiar-los.
Què curiós! Semblava que no era tan especial el que hem fet avui, però en Biel Criado m'ha dit amb sinceritat les portes obertes d'avui m'encanten!, i tot perquè es podia posar una màscara i imaginar-se que era un superheroi o un villà. I les mestres rèiem i estàvem contentes, com ells.
Per sort, els nostres fillets i filletes no tenen tantes dificultats per mostrar-se tal com són o tal com es senten. I a més tenen l'avantatge que, la majoria d'ells, ho gaudeixen amb plenitud.
Aquests dies a l'escola no hem fet gran cosa de CARNAVAL; només hem convidat en CANUTO com cada any i hem seguit les seves consignes. També hem muntat un racó de disfresses i na Cristina ens ha explicat un conte de carnaval. Res més. Tot i així, hem vist brillar els ulls dels nostres alumnes d'una manera especial. L'emoció era ben viva; fins i tot alguns han anat tan de pressa en canviar-se i descanviar-se, anar amunt i avall, d'una aula a l'altra, que no hem tingut temps de fotografiar-los.
Què curiós! Semblava que no era tan especial el que hem fet avui, però en Biel Criado m'ha dit amb sinceritat les portes obertes d'avui m'encanten!, i tot perquè es podia posar una màscara i imaginar-se que era un superheroi o un villà. I les mestres rèiem i estàvem contentes, com ells.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)