Vaig explicar als fillets i filletes que es diferenciaven l'estació seca de l'estació plujosa a Nicaragua.
Tot i que en un primer moment vaig creure que el tema en qüestió no era del seu interès (la veritat és que aquella sessió va ser un poc caòtica...), avui he descobert amb sorpresa que gran part de l'explicació d'aquell dia va quallar ben prou en la seva memòria. I resulta que a la pissarra hem anat anotant el que ells recordaven de tot plegat:
ESTACIÓ SECA:
ESTACIÓ PLUJOSA:
Tot i que en un primer moment vaig creure que el tema en qüestió no era del seu interès (la veritat és que aquella sessió va ser un poc caòtica...), avui he descobert amb sorpresa que gran part de l'explicació d'aquell dia va quallar ben prou en la seva memòria. I resulta que a la pissarra hem anat anotant el que ells recordaven de tot plegat:
ESTACIÓ SECA:
- No poden sembrar verdures perquè no hi ha aigua.
- Fa calor
- Els toros no poden menjar herba
- Tenen poc menjar
- Plou un poc cada dia
- Els carrers queden inundats de tanta aigua que hi ha i els cotxos no poden passar.
- Hi ha molts insectes i bitxos.
- Poden sembrar verdures i plantes.
- Tot està molt verd.
Després de xerrar de les dues estacions de Nicaragua se m'ha ocorregut demanar si sabien quines estacions teníem aquí a Menorca. També m'ha sorprès la respota:
L'estació del tren, respon n'Ulrika.
I en Biel Criado, molt convençut, li ha rebatut la idea: No. A Menorca no hi ha trens. L'estació que tenim és la de l'autobús!
L'estació del tren, respon n'Ulrika.
I en Biel Criado, molt convençut, li ha rebatut la idea: No. A Menorca no hi ha trens. L'estació que tenim és la de l'autobús!
Aquest projecte ens està ajudant moltíssim a ca nostre. De cop, en Marc ha començat a comprendre que hi ha fillets que no tenen tant com ell. Fins ara ho aviem provat tot per fer-l'hi entendre, però viure aquest aprenentatge a escola ens ha donat un punt d'inflexió. Ara, quan l'hi expliquem que no pot deixar res sense menjar, ell mateix ens contesta que no, perquè hi ha fillets que quasi no en tenen... i així amb les joguines i moltes altres coses....
ResponEliminaCrec que amb la nostra faceta protectora, els adults tendim a amagar la part més obscura del món en què vivim. Potser perquè en el fons tots hi participam d'alguna manera en les desigualtats i no sabem ben bé com afrontar-ho. Als infants no els passa açò, pens que tenen el cor tan net que no necessiten gaire explicacions per entendre que hi ha altres realitats diferents de la nostra. Potser per ells és més fàcil entendre que tots hauríem de tenir les mateixes oportunitats. O potser no... És ben complex el tema; però l'estem abordant a poc a poc.
ResponEliminaSort en tenim que les famílies també hi aportau la vostra sensibilitat.Gràcies!
Com deu ser l'estació del tren o l'estació dels autobusos?
ResponEliminaM'encanten aquests fiets!!!!
Jo també estic aprofitant el tema de Nicaragua per explicar-los coses que fins ara no entenien massa: que no podem tirar menjar, que no podem tenir tot el que volem, que no podem malbaratar l'aigua. Abans ho deies en abstracte i ara ho pots concretar un poquet, en aquest cas en els nens de Nicaragua. A n'Ulrika, per exemple, la va impressionar molt el fet que no tinguessin sabates.
ResponEliminaRespecte l'estació del tren, el que passa és que no us heu assabentat que recentment han construit l'AVE Es Migjorn-Ferreries, i nosaltres l'agafem sovint. Es per això que n'Ulrika coneix tant bé les estacions de tren, ja, ja, ja...
Veig que tots feim deures , sa veritat es que aixi esteim noltros també Sonia intentant que vegi sa sort que tenim , que cada dia tenim menjar a taula i una casa per dormir , una familia que l´estima i que aquet fiets amb poc ja tenen un somriure a sa seva cara. Per jo tot açó es també una lliçó , i es problemes es fan mes petits.. gracies Assumpta.
ResponElimina