Avui a l'aula hem muntat un ordinador i un canó de projecció per veure unes fotos que ens han enviat des del Fons Menorquí de Cooperació. Els explic que hi ha uns fillets i filletes de Nicaragua que ens volen conèixer i per açò ens han enviat algunes imatges del seu país i de la seva escola. Però..., on és Nicaragua?
GUILLEM: Na Marta, sa meva tia, hi va anar a Nicaragua. Allà hi havia fillets pobres.
ASSUMPTA: Hi havia fillets pobres? Què vol dir pobre?
BIEL G: Que no tenen doblers...
MARC: Ni juguets.
BIEL C: Ni res, ni xuxes...
BOSCO: No tenen ni casa, ni vàter...
ASSUMPTA: Trobau que no tenen res els pobres?
AITANA: No tenen menjar.
GUILLEM: Sí que tenen menjar. Mengen gallines.
BIEL G: Cacen ses gallines i lleven ses plomes.
BIEL C: Li treuen les potes i la sang...
(...)
ASSUMPTA: Sabeu on és Nicaragua?
GUILLEM: És molt enfora. Hi van en avió.
BIEL G: N'Eva, sa meua germana, als deures va treure Nicaragua.
ASSUMPTA: Ho van estudiar a la classe de n'Eva?
BIEL G: Sí.
ULRIKA: Els fillets pobres no tenen res.
BOSCO: Els fillets pobres no tenen llits, ni juguets, ni vàter...
JHAÍRO: No tenen coixins per dormir
BIEL GOMILA: Jo sé on dormen: damunt un tronc.
AILANI: No tenen roba.
GUILLEM: Que sí que tenen roba!
Anem veient les fotos del grup de fillets i filletes de Cerro Grande de San Francisco (Telpaneca) la regió on ells viuen. L'escola està situada dalt un turó i per arribar-hi han de travessar una carretera que s'inunda freqüentment, amb la pujada del riu. Veiem com han de travessar el camí tot i que està ple d'aigua. El travessen a peu, en autobús, en cotxo...
GUILLEM: I els donen permís per banyar-se els peus?
JHAÍRO: Jo crec que aquest riu està ple de cocodrils.
ASSUMPTA: Veieu que aquests fillets són més grossos que voltros? També hi ha el seu mestre a la foto.
ALGÚ: Tenen llibres i motxilles.
AITANA: Però cuineta no!
ULRIKA: Aquests fillets no tenen sabates!
ALGÚ: Quins peus més bruts!
BIEL G: Tal vegada les hi va prendre un animal i les va rompre amb sa pota.
JHAÍRO: Sí: un punxatauros.
A l'escola veiem que tenen uns espais exteriors preciosos, estan envoltats de natura.
JHAÍRO: Jo crec que a n'aquesta selva hi ha lleons, cocodrils i lleopards.
Entre la curiositat de veure que hi ha realitats diferents de la nostra i el motor de l'imaginari que mai no s'atura, anam observant i comentant aquestes imatges amb interès i fantasia. Què és real? Què és ficció?
Potser està bé que els nostres infants comencin a saber que no vivim sols al món i que hi ha un munt de cultures tan vàlides com la nostra; moltes maneres de viure diferents de la nostra i que no tothom té les mateixes oportunitat ni viu en les mateixes condicions.
Aquesta ha esta la nostra primera aproximació. Avui hem mirat un poc més enllà des Migjorn Gran.
Acabau d'encetar una nova aventura! Fins a on us durar aquest nou projecte?, quantes coses hi descobrireu?, quantes il.lusions i fantasies ja us han despert!,... Us desig bona feina!
ResponEliminaM'encanta aquest projecte. Es molt important que els fillets coneguin el que és la diversitat i que aprenguin a comprendre, tolerar i respectar els altres. Tant de bo tots viatgéssim arreu del món i coneguéssim les altres cultures. Tenim molt per aprendre. També és important que els fiets coneguin que existeix la "pobres" (en la mesura que ho puguin entendre). Així aprendríem a valorar més tot el que tenim, que és molt.
ResponEliminaMe ha gustado mucho!! Los comentarios de los niños reflejan lo que para ellos es muy importante!! Con este projecto aprenderan valorar lo que tienen,acceptar otras formas de vida,les despertaran las ganas de viajar,y muchas cosas más que les ayuda a ser buenas personas! Animos a seguir!!!!
ResponEliminaPer començar vull dir que m'encanta que les àvies i els avis també tenguin un lloc en aquest bloc. Gràcies àvia Britt per participar-hi!
ResponEliminaEls projectes que encetam a l'escola ens engresquen a tots, sobretot perquè no sabem ben bé on arribarem. Tot depèn de l'interès que desperti en els alumnes, en les famílies i els mestres. Una cosa ens porta a l'altra i anam seguint el fil.
De moment la intenció des de l'escola era clara: obrir una porta a l'educació per al desenvolupament; un concepte complex que podríem simplificar amb una visió critica de la realitat, que generi reflexions, actituds i accions per al canvi i la solidaritat. És un llarg procés,però hem de creure-hi.