No m'esperava que un globus terraqui despertaria tan d'interès... Alguns fillets no s'han mogut d'aquest racó gairebé en tot el matí.

Aniversari d'en Guillem. El primer que fa cinc anys a la classe dels quatre anys.

Hem celebrat l'aniversari d'en Jhaíro amb un poc de retard però amb molta dolçor. Mmmm!

Intentant aterrar una mica...

La descoberta d'un mapa del món ha despertat molt d'interès a l'aula. Tot observant-lo hem intentat fer-nos una idea d'on vivim noltros i on viuen els fillets de Telpaneca. Des de la minúscula Menorca, travessant la península ibèrica i l'oceà Atlàntic, hem arribat a Nicaragua. Però aquí no ha acabat tot: la curiositat d'aquests infants no s'atura mai i s'han interessat per saber on era la Xina, Suècia, l'Índia, el pol Nord, Rússia...
Ho hem anat buscant al mapa i hi hem aterrat. Ara bé, ens hem quedat amb una gran incògnita: ON ÉS L'ORIENT?

Petit projecte: connexió amb Nicaragua

Avui a l'aula hem muntat un ordinador i un canó de projecció per veure unes fotos que ens han enviat des del Fons Menorquí de Cooperació. Els explic que hi ha uns fillets i filletes de Nicaragua que ens volen conèixer i per açò ens han enviat algunes imatges del seu país i de la seva escola. Però..., on és Nicaragua?

GUILLEM: Na Marta, sa meva tia, hi va anar a Nicaragua. Allà hi havia fillets pobres.

ASSUMPTA: Hi havia fillets pobres? Què vol dir pobre?

BIEL G: Que no tenen doblers...

MARC: Ni juguets.

BIEL C: Ni res, ni xuxes...

BOSCO: No tenen ni casa, ni vàter...

ASSUMPTA: Trobau que no tenen res els pobres?

AITANA: No tenen menjar.

GUILLEM: Sí que tenen menjar. Mengen gallines.

BIEL G: Cacen ses gallines i lleven ses plomes.

BIEL C: Li treuen les potes i la sang...

(...)

ASSUMPTA: Sabeu on és Nicaragua?

GUILLEM: És molt enfora. Hi van en avió.

BIEL G: N'Eva, sa meua germana, als deures va treure Nicaragua.

ASSUMPTA: Ho van estudiar a la classe de n'Eva?

BIEL G: Sí.

ULRIKA: Els fillets pobres no tenen res.

BOSCO: Els fillets pobres no tenen llits, ni juguets, ni vàter...

JHAÍRO: No tenen coixins per dormir

BIEL GOMILA: Jo sé on dormen: damunt un tronc.

AILANI: No tenen roba.

GUILLEM: Que sí que tenen roba!

Anem veient les fotos del grup de fillets i filletes de Cerro Grande de San Francisco (Telpaneca) la regió on ells viuen. L'escola està situada dalt un turó i per arribar-hi han de travessar una carretera que s'inunda freqüentment, amb la pujada del riu. Veiem com han de travessar el camí tot i que està ple d'aigua. El travessen a peu, en autobús, en cotxo...

GUILLEM: I els donen permís per banyar-se els peus?

JHAÍRO: Jo crec que aquest riu està ple de cocodrils.

ASSUMPTA: Veieu que aquests fillets són més grossos que voltros? També hi ha el seu mestre a la foto.

ALGÚ: Tenen llibres i motxilles.

AITANA: Però cuineta no!

ULRIKA: Aquests fillets no tenen sabates!

ALGÚ: Quins peus més bruts!

BIEL G: Tal vegada les hi va prendre un animal i les va rompre amb sa pota.

JHAÍRO: Sí: un punxatauros.

A l'escola veiem que tenen uns espais exteriors preciosos, estan envoltats de natura.

JHAÍRO: Jo crec que a n'aquesta selva hi ha lleons, cocodrils i lleopards.

Entre la curiositat de veure que hi ha realitats diferents de la nostra i el motor de l'imaginari que mai no s'atura, anam observant i comentant aquestes imatges amb interès i fantasia. Què és real? Què és ficció?

Potser està bé que els nostres infants comencin a saber que no vivim sols al món i que hi ha un munt de cultures tan vàlides com la nostra; moltes maneres de viure diferents de la nostra i que no tothom té les mateixes oportunitat ni viu en les mateixes condicions.

Aquesta ha esta la nostra primera aproximació. Avui hem mirat un poc més enllà des Migjorn Gran.