divendres, 26 de novembre del 2010

Què en sabem del síndrio...?



Ja feia unes quantes setmanes que teníem un parell de "síndrios" a la classe. Però... què és exactament un síndrio? En Marc i na Sonia (sa mamà seva) ens el van regalar i el van dur de s'hort des conco en Lluc i sa tia Neus. Ens van explicar que era un tipus de síndria que servia per fer confitura i que el seu nom era "síndrio". No us he d'amagar que la paraula en sí em va fer molta gràcia, sobretot perquè cadascú que venia a la classe em deia... "Ja tornes a tenir una carabassa?" o..."Quina síndria més grossa" o... "açò s'assembla a un cidro, que és una carabassa per fer cabell d'àngel... "
El fet és que me'n vaig anar a Ciutadella i allà ningú no sabia res de síndrios, ni de cidros... I vam riure un munt. Ho vaig investigar un poc demanant a gent des Migjorn Gran (son pare d'en Biel, sa mare de n'Aitana, s'àvia d'en Lluc, na Joana sa desadora, sa mare de n'Ulrika. sa d'en Bosco...) Cadascú que ho veia em deia una cosa diferent al respecte.
Després d'uns quants dies de tenir-los per allà ens vam decidir a obrir-los i intentar fer confitura de nou. La veritat és que un cop obert els dubtes s'esvaeixen, perquè l'olor s'assembla a la de la síndria i la forma de les llavors també, encara que aquestes són més grosses i de color marró.
Amb uns ganivets que no podien fer mal, les filletes i els fillets es va dedicar a fer-ne trossets petits per a poder mesclar-ho amb el sucre i un poc de meló. I un altre cop a coure-ho unes quantes hores.
Al final ens va sortir una confitura prou bona; un poc semblant a la de carabassa, i que hem empotat i etiquetat amb els nostres propis textos (escannejats i reduïts).
Què us sembla l'aventura del síndrio? Cada dia aprenc una cosa nova en aquesta escola.

7 comentaris:

  1. Em sembla que sou ja uns "melmelistes" molt experts. No desaprofiteu res!!! Que bò que tothom hi hagi dit la seva respecte el que coneixia dels "síndrios". Jo no en coneixia res, i ara ja en sabré molt. Bona feina!

    ResponElimina
  2. Tonia? Tonia sa mestra que van tenir a Xibit?

    ResponElimina
  3. Sí Sonia, és ella. Què us sembla retrobar-vos en aquest espai virtual?

    ResponElimina
  4. Assumpta, em sembla meravellós tota sa feina que fas quan, en teoria, ja acabat la teva jornada diària a l'escola I tot per donar-nos l'oportunitat de veure "per un petit forat" que fan els fillets quan no son amb nosaltres. Em sembla també una passada que la vostra feina sigui tan vocacional. Ho demostra aquest fet que na Tonia encara estigui tan pendent dels nostres fills quan ja fa anys que els va tenir. Personalment crec que fins ara hem tingut moltíssima sort de les mestres que els hi ha tocat al nostre grup. Moltes gràcies a totes dues!!
    Tonia, Deus veure molt de canvi, eh?

    ResponElimina
  5. Hola! Sí, sóm jo!
    Em va fer molta il.lusió poder badar 8de sa mà de n'Assumpte) per aquest foradet de pared, tot lo molt i interessant que a s'escola hi feis, fiets, mestres i famílies!
    És ben cert, cap grup d'infants s'oblida i menos quan es tracte de's primer grup!
    Gràcies per compartir-ho!
    I tant! tots han tornat molt grossos!!!!!!!! Gràcies a tu també Sonia, sempre tant agraïda en tot! Una abraçada

    ResponElimina
  6. Tonia, quina il·lusió retrobar-te, encara que sigui virtualment. Espero que tot et vagi molt bé. Un dia has de venir a veure els fiets, segur que estaran contents. N'Ulrika encara se'n recorda un poquet de tu: la mestra de Xibit. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Ja m'agradaria ja, i tant!. Seria fantàstic trobar un dia que ells fossin a l'escola i jo no hagues de fer feina. Confiaré en que aquesta ocasió un dia se'm presenti. Molt bon any nou a tots, familia!!!

    ResponElimina