Què en sabem del síndrio...?

Ja feia unes quantes setmanes que teníem un parell de "síndrios" a la classe. Però... què és exactament un síndrio? En Marc i na Sonia (sa mamà seva) ens el van regalar i el van dur de s'hort des conco en Lluc i sa tia Neus. Ens van explicar que era un tipus de síndria que servia per fer confitura i que el seu nom era "síndrio". No us he d'amagar que la paraula en sí em va fer molta gràcia, sobretot perquè cadascú que venia a la classe em deia... "Ja tornes a tenir una carabassa?" o..."Quina síndria més grossa" o... "açò s'assembla a un cidro, que és una carabassa per fer cabell d'àngel... "
El fet és que me'n vaig anar a Ciutadella i allà ningú no sabia res de síndrios, ni de cidros... I vam riure un munt. Ho vaig investigar un poc demanant a gent des Migjorn Gran (son pare d'en Biel, sa mare de n'Aitana, s'àvia d'en Lluc, na Joana sa desadora, sa mare de n'Ulrika. sa d'en Bosco...) Cadascú que ho veia em deia una cosa diferent al respecte.
Després d'uns quants dies de tenir-los per allà ens vam decidir a obrir-los i intentar fer confitura de nou. La veritat és que un cop obert els dubtes s'esvaeixen, perquè l'olor s'assembla a la de la síndria i la forma de les llavors també, encara que aquestes són més grosses i de color marró.
Amb uns ganivets que no podien fer mal, les filletes i els fillets es va dedicar a fer-ne trossets petits per a poder mesclar-ho amb el sucre i un poc de meló. I un altre cop a coure-ho unes quantes hores.
Al final ens va sortir una confitura prou bona; un poc semblant a la de carabassa, i que hem empotat i etiquetat amb els nostres propis textos (escannejats i reduïts).
Què us sembla l'aventura del síndrio? Cada dia aprenc una cosa nova en aquesta escola.

Hem sembrat cols amb n'Iñaki

El passat dimecres, dia 17 de novembre, vam rebre la visita al centre de n'Iñaki. Ell és l'expert que enguany ens assessora en el nostre projecte d'hort escolar.
Una de les idees bàsiques que ens inspiren per seguir endavant amb aquest projecte d'hort ecològic és que creiem necessari treballar per a una educació ambiental i una educació per al desenvolupament. I és que sentim respecte i amor cap a l'entorn més proper; volem ser capaços de transmetre aquests valors als nostres infants per poder conservar-lo i compartir-lo de manera solidària.
De moment, amb els més petits, anam fent senzilles actuacions: conversa sobre les característiques de les plantes que sembrarem (observació de les fulles, les arrels...), estratègies per fer solcs : tocar la terra, olorar-la i sentir-la. Sembrar les verdures, llegums i hortalisses de temporada; tenir-ne cura durant el seu creixement (treure les males herbes, regar quan és necessari, mirar de controlar les plagues...). I tot açò per arribar a entendre els processos vitals de les plantes des d'un punt de vista vivencial.
Així és com hem començat. Ja us contarem com ho acabam...

Hem sembrat cols amb n'Iñaki

Imitant Jackson Pollock

Ja fa uns dies que estem explicant a l’aula el conte OLIVIA, d’Ian Falconer. En un fragment de la història la protagonista visita un museu i allà observa un quadre de Jackson Pollock que no li agrada gaire. Vet aquí la nostra inspiració: el quadre de Pollock anomenat El ritme de la tardor (1950).

Cal dir que hem posat de títol “Imitant Jackson Pollock”, però sobretot al que feim referència és a la semblança amb els seus quadres. La tècnica utilitzada per Pollock, coneguda com dripping, no té res a veure amb la que hem utilitzat noltros. Ell, anava escampant regalims de pintura sobre un suport de gran format col·locat a terra. I així, entre regalims i esquitxos, anava configurant la seva obra, un referent de l’expressionisme abstracte nordamericà de mitjan segle passat.